Naveta d'Alemany

Naveta d'Alemany

Tipus	jaciment arqueològic
Localització
Entitat territorial administrativa	Calvià (Mallorca)
Localització	Calvià, Mallorca
39° 29′ 48″ N, 2° 31′ 34″ E
Característiques
Bé d'interès cultural
Data	10 setembre 1966
Identificador	RI-51-0001866
Història
Cronologia	Edat del bronze

La naveta d'Alemany és un jaciment navetiforme de l'edat del bronze, datat del 1650 aC, situat a Magaluf, al municipi de Calvià, a l'illa de Mallorca. La seva funcionalitat era d'habitatge. Es troba en un turó prop de la costa, envoltada de gran abundància d'ametllers i pins, en una zona amb potencialitat agrícola alta i baixa erosió, a uns 500 m aproximadament de l'antiga albufera de Magaluf. Aquesta situació costanera es dona per motius comercials i per connexions amb altres jaciments al voltant seu.

El jaciment va ser descobert als anys 60 del segle XX per Catalina Ensenyat amb els doblers del farmacèutic Lluís Alemany Vich, que era també el propietari del terreny d'excavació, i el jaciment conserva el seu cognom. Durant els anys 90, es va continuar excavant el jaciment i el 2010, després de certes dificultats, hi va tenir lloc una restauració.

Per accedir al jaciment cal dur un vehicle privat, ja que es troba vora la carretera i no és visible en marxa. Malgrat això, es pot anar a peu, ja que té un camí expressament que condueix al jaciment, i també amb autobús, però aquest només té serveis en època d'estiu.

Descripció del conjunt

Es tracta d'una naveta d'habitatge feta amb blocs irregulars; el fet d'estar construïda en pendent fa obligatori el seu peculiar contrafort per compensar-ne la inclinació. En general, fa uns 18 metres de llargària aproximadament i uns 4,50 d'ample. L'entrada també és peculiar, ja que es tracta d'un petit passadís de 1,15 d'ample i d'uns murs de mides irregulars de 2 i 2,40 metres i fa una mida màxima de 1,30.

La seva construcció és la típica de l'època; la construcció ciclòpia amb una base naviforme i un absis, les dimensions dels blocs és molt irregular, però tenen uns 0,50 a 1 m aproximadament. Es troba en un estat favorable gràcies a les restauracions.

Les dimensions i la composició del jaciment, les descriu amb gran precisió Gabriel Pons i Homar, segons ell, és “una cambra de 19 m de llarg aproximadament i 4,10 m d'amplària màxima”. A més a més, descriu que la part frontal de la construcció se soluciona amb un mur rectilini al centre del qual s'obre l'accés en forma de passadís, d'1,10 m d'ample i una llargària de 2,10 m en el mur dret i 2,40 m en el mur esquerre. Els murs laterals tenen un gruix d'una mitjana de 2,40 m. Conserva una alçària màxima d'1,15 m i ha perdut l'absis.

També destaca que, en la memòria d'excavació, es parla d'un únic nivell fèrtil i, per tant, d'un sol moment d'ocupació de l'assentament, que correspon a l'època pretalaiòtica; les recents excavacions […] indiquen que hi havia un nivell del talaiòtic inicial, amb mobiliari de les mateixes característiques als recuperats a la naveta Ponent d'Hospitalet i a Canyamel. Cal dir que esmenta: “un altre element d'interès és el trespol de la construcció format, com expressa la memòria, per una capa d'argila piconeda a la qual, a la zona absidal, s'hi afegí un empedrat de macs. […] A la memòria, es fa referència a l'abundància de punxades d'os i a la troballa d'una espàtula del mateix material”.

Per altra part, en l'obra Arquitectura ciclòpia del bronze balear es defineix perfectament el concepte navetiforme, i es posa com a exemple particular la naveta d'Alemany: “Se trata de una naveta con plataforma de herradura alargada, con el ábside más o menos apuntado, aunque hay algunas que llegan a tenerlo de forma aproximadamente semicircular. La entrada viene marcada generalmente por una aproximación de los muros en la fachada, mientras que es mucho menos frecuente la presencia de un corredor de entrada, como ocurre en la naveta d'Alemany”.

Durant l'excavació, es varen trobar evidències d'habitatge com ara instruments d'os, molins de pedra, una estàtua petita cerimonial i un ganivet de bronze.

Interpretació del conjunt

La funció principal del conjunt era d'habitatge, ja que es troba en un turó, amb possibilitats d'una bona vista a la rodalia i molt possiblement va fer contactes amb altres jaciments propers i fins i tot a la costa, per la seva localització propera a la mar. La complexitat de la construcció dona a entendre una jerarquia primitiva consolidada.

La seva localització també dona a entendre l'ús de les zones properes amb camps de cultiu i assenyala una economia basada en agricultura de subsistència i activitat ramadera per les restes trobades.

Enllaços externs

• «Navetiforme Alemany». Catàleg de patrimoni de Calvià. Ajuntament de Calvià. [Consulta: 1r agost 2020].